Qidat Assistència proporciona informació actual i d’interès pels seus usuaris
Noticia de La Vanguardia
L’ “hospitalització” a domicili és un element clau perquè el sistema sanitari sigui sostenible i pugui oferir una bona assistència mèdica a un nombre de pacients cada vegada major a causa de l’augment de l’esperança de vida i les malalties cròniques.
Fomentar aquest tipus d’ ‘hospitalització’ per a descongestionar el trànsit sanitari i oferir millores en l’atenció sanitària és un dels objectius que persegueix el 40 Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), que reuneix els dies 27, 28 i 29 a Barcelona a més de 2.400 profesionales.
El cap del servei de Medicina Interna del Complex Hospitalari de Navarra, el doctor Julio Sánchez, ha explicat que “mantenir al pacient en el seu entorn disminueix el risc d’infecció nosocomial, de desenvolupar quadres confusionales així com la deterioració funcional, a més de suposar un estalvi de costos”. En la taula rodona Hospitalització a domicili (HAD), on s’han discutit aquestes qüestions, Sánchez ha criticat que la implantació a Espanya d’aquesta mena d’atenció és irregular per “l’absència d’un marc regulador”, la qual cosa provoca, al seu judici, “una implantació anàrquica d’aquesta modalitat assistencial”.
Catalunya, València i Galícia són les comunitats autònomes que tenen més unitats de HAD, “encara que tan important com el número és l’àrea d’implantació”, ha defensat Sánchez, a l’una que ha sostingut que a Navarra hi ha tres unitats de HAD, dependents de Medicina Interna, però que cobreixen tota l’extensió territorial de la comunidad.
El responsable del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat del Departament de Salut de la Generalitat, el doctor Sebastià J. Santaeugenia, ha afirmat que la HAD presenta una evidència científica sòlida i permet donar una cobertura àmplia a les necessitats dels pacientes. Dels 66 hospitals generals d’aguts que formen part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya, el SISCAT, 30 han dut a terme hospitalització domiciliària durant el període 2010-2014. “Si entenem per desenvolupada la taxa d’activitat de la HAD per mil habitants podríem dir que les comarques d’Osona, Baix Llobregat i Bages, entre altres, presenten la taxa major”, ha destacat Santaeugenia.
En relació amb la HAD de Catalunya, el doctor ha declarat que “a Catalunya la HAD té una llarga història, existeixen múltiples equips en el territori que encara operen sota una cartera no homogènia i amb una cobertura territorial no clarament definida”. “En aquest moment -ha continuat Santaeugenia-, és necessari treballar sobre unes directrius clares per a poder estudiar quin impacte i objectius hauria de tenir l’hospitalització domiciliària del futur a Catalunya. Així que ens queda molta feina i camí per recórrer”.
Font: La Vanguardia